Quan sona el timbre, el pati es transforma. Hi ha qui corre darrere d’una pilota, qui prefereix construir una cabana, qui inventa un joc nou o qui busca aquell amic amb qui compartir una estona. Pot semblar només una pausa entre classes, però és molt més que això.

Al pati, els infants decideixen a què volen jugar, amb qui i com. Es posen d’acord, canvien les normes si cal, resolen petits desacords i descobreixen que, perquè un joc funcioni, de vegades cal escoltar, cedir o trobar una solució que agradi a tothom.

Hi ha aprenentatges que passen gairebé desapercebuts. Convidar a jugar un company que està sol. Esperar el torn. Acceptar que avui no sempre es guanya. Compartir una pala, una pilota o una idea. Són petits gestos que es repeteixen cada dia i que, sense grans lliçons, ajuden els infants a entendre què significa conviure.

El joc també els ofereix una oportunitat única per a la descoberta d’un mateix. Hi ha qui s’atreveix a proposar una idea per primera vegada, qui descobreix que li agrada liderar un equip o qui prefereix observar abans de participar. Cada infant troba el seu espai, al seu ritme, mentre guanya confiança i autonomia.

Per això, a EISB entenem el pati com una part essencial de l’experiència educativa. És un espai on els infants experimenten, s’equivoquen, tornen a provar, fan noves amistats i aprenen els uns dels altres de la manera més natural que existeix: jugant.

Perquè créixer també és aprendre a conviure, a escoltar, a compartir i a confiar en un mateix. I molts d’aquests aprenentatges comencen, senzillament, jugant.